20 de Agosto Pukkelpop

Durante las vacaciones de verano miles de jóvenes, y no tan jóvenes, buscan ofertas festivaleras para saciar su sed musical. La oferta de buenos festivales abunda, FIB, Rock Wercher, Summercase... en definitiva un festival es un espacio enorme en el que asisten miles de personas que esperan disfrutar de un buen cartel y especialmente de los artistas por los que decide desplazarse.

Hoy centraremos nuestra mirada en Bélgica, concretamente en la localidad de Hasselt que desde 1985 acoge uno de los festivales más esperados y aclamados del panorama europeo, el Pukkelpop. Anualmente el festival brinda la oportunidad a los amantes de la música de poder disfrutar de tres días de festival, con unas buenas instalaciones y un camping gratuito a menos de 20 metros del recinto.




La primera jornada del FESTIVAL, en mayúsculas, reunía a artistas tan dispares como Serj Tankian, Editors o Dropkick Murphys. El buen rollo se palpa en el ambiente y un público entregado aclamaba a sus ídolos musicales. Con un cartel repleto de estrellas, los asistentes debían hacerse su propio horario ya que es imposible asistir a todos los conciertos.

El festival abrió la puertas con The Subways, una banda británica que práctica un Indie Rock muy cañero, la arena del festival se transformó en un coliseo en el que un respetuoso número de seguidores, a modo de gladiadores, desahogaron sus fuerzas. El artista brindó su mejor versión al ver la entrega del público.



La guerra siguió con el polémico anti-sistema Serj Tankian, antiguo líder de la banda System of a Down. El armenio presentó su nuevo disco, se confirmó la gran habilidad musical de este personaje que tocó todo tipo de instrumentos entonando sus nuevas canciones.



Editors y The Killers eran dos de las bandas más esperada y aclamadas por el público, la noche ya había caído y ansiosamente el público se dirigía al escenario. Lleno a rebosar el público esperaba la salida de Editors y posteriormente a los americanos The Killers.


Unas 150.000 personas cantaron y bailaron emocionándose con las melodías y letras de Editors, un grupo Indie inglés que no cesa de cosechar éxitos por todo el mundo.



El Headline de la noche era The Killers, los americanos se presentaron con traje y corbata, presumidos y atrevidos deleitaron a sus fans con sus mejores canciones.

Reportatge: Que ha passat al Barça?

L’equip català es troba immers en una crisi institucional i esportiva. En un entorn crispat, la junta directiva encapçalada per Joan Laporta, treballa en la confecció d’una nova plantilla.

El Futbol Club Barcelona començarà una nova etapa, una etapa en la que junta directiva vol solucionar totes les mancances esportives i directives que s’han demostrat durant la darrera temporada. A la lliga nacional, la competició de la regularitat, l’equip ha fet una pobre actuació quedant 3r a 18 punts del campió, el Reial Madrid. Europa ha estat la salvació pels de Rijkaard, tot i l’eliminació a Manchester l’equip ha fet un bon paper a la Champions League. Allunyats del líder, l’equip es va marcar com a objectiu la Copa del Rey, la junta va assegurar una important prima si els blaugranes guanyaven la competició del K.O. Amb un equip orfe, sense cap líder de joc, va caure a Mestalla en la tornada de la semifinal. El Barça va perdre l’oportunitat de disputar la final d’un torneig que des de la temporada 97/98’ no guanya.

Durant els últims minuts del Barça Getafe amb la lliga pràcticament perduda, l’aficionat cansat del joc del seu equip i de la imatge de la junta va dedicar una gran mocadorada a la plantilla i a Joan Laporta. La crispació tornava al Camp Nou que des de l’era Gaspar no vivia una situació semblant. El soci està molt molest i així ho demostren les 9.473 signatures que Oriol Giralt ha aconseguit per dur a terme la moció de censura que pot acabar amb l’era Laporta.

Esportivament la temporada ha estat nefasta i la junta directiva ha decidit tancar una època i obrir un nou cicle per tornar a la primera línea del futbol mundial. La directiva ja ha començat a dibuixar les línies del nou Barça, el nomenament del Pep Guardiola com a nou entrenador del primer equip i els fixatges de Piqué i Keita han estat els primers moviments. A diferencia d’altres anys el Barça prioritza el muscle a la tècnica en política de fixatges.

Que ha provocat una crisi esportiva d’aquesta magnitud? Com pot ser que una de les millors plantilles de la història del Barça no hagi aconseguit cap títol? Quines són les causes de la necessitat de crear un nou projecte?

El Barça començava la temporada amb les altes d’un central contundent com Gabi Milito (17 milions d’euros), una gran lateral com Abidal (15 milions d’euros), Yaya Touré (9 milions d’euros) i finalment el crack de l’any, el mediàtic Henry (24 milions d’euros). Uns fixatges contrastats que van il·lusionar a tota la comunitat culer que creia que el Barça ho guanyaria tot. El primer contratemps va sorgir durant la celebració del Trofeu Joan Gamper, Samuel Eto’o el davanter centre de l’equip, un dels puntals es lesionava de gravetat el seu genoll, el fantasma de les lesions tornava atacar als jugadors blaugranes. El Barça va pagar molt cara la baixa d’Eto’o, apartat dels terrenys de joc durant tres mesos va aparèixer en el moment oportú per participar a la Copa Àfrica. Thienry Henry l’home que va suplir la baixa del camerunès no ha acabat de convèncer, tot i els seus grans registres i jugar els mateixos partits que Carles Puyol no ha estat clau en cap dels moments importants. El llistat de baixes de llarga duració va augmentar amb les lesions de Messi(3 mesos) i de Jorquera (7 mesos). Tanmateix jugadors com Henry i Touré han jugat infiltrats en diverses ocasions pels seus dolors d’esquena. Segons Sala Martín, president de la Comissió Econòmica, Ronaldinho va estar fora de l’equip per baixa forma física. La falta d’un jugador que es posi l’equip a l’esquena en els moments difícils, com feia el brasiler en temporades anteriors, ha estat clau.

En l’apartat físic l’equip ha fet aigües, declaracions com las d’Abidal demostraven que els entrenaments del primer equip eren insuficients. Frank Rijkaard prioritzava els entrenaments amb pilota deixant l’apartat físic en segon terme. L’autogestió de la plantilla, el model que sempre ha seguit el cos tècnic, deixava de funcionar amb la conseqüent pèrdua de punts que haurien sigut bàsics per a la conquesta de la lliga. Les derrotes a domicili contra l’Atlètic de Madrid, Betis i Almeria demostraven que l’equip no aguantava l’esforç físic en les segones parts. Les sortides nocturnes dels jugadors eren portada als diaris i poc a poc l’equip es va anar trencant. Declaracions com las d’Edmilson demostraven la divisió del planter, mentre que les paraules d'Eto'o a Vilafranca seguien en la memòria de jugadors i aficionats.

Durant la temporada hi ha hagut tres derrotes que han sigut clau en el desenllaç final. El Valencia Barça de Copa del Rey, va provocar l’eliminació a la copa, el Manchester Barça, eliminats de la Champions i la derrota a casa contra el Madrid. Aquest partit van ser més que 3 punts perduts. Laporta i Txiki es van reunir amb Frank Rijkaard, durant la conversa els dirigents culers van demanar un canvi a l’equip urgentment, el cap de Rijkaard ja penjava d’un fil. L’equip va remuntar, es va posar a un punt del líder, va anar avançant en la copa i va omplir d’esperances una afició que creia que la mala temporada es podia maquillar. Els resultats no van acompanyar a l’equip i no va ser possible caçar a un Reial Madrid que va posar la directa al tram final de la competició nacional.

Una vegada perdudes totes les oportunitats, l’equip estaria una temporada més en blanc i les conseqüències van ser sonades.

Rijkaard acomiadat i mocadorades contra Joan Laporta per no haver actuat en el moment oportú. El fi del cicle ja era portada als diaris i Joan Laporta va voler donar explicacions.

Després d’una gran polèmica Laporta va comparèixer a Tv3 donant explicacions de la nefasta temporada del primer equip de futbol. Apel·lant a pressions, lesions i decisions arbitrals el president va demanar la confiança del soci per la construcció d’un nou equip que torni al club a la primera línea mediàtica. Mentrestant un soci reuneix més de 9.000 firmes per acabar amb la seva gestió i l’ombra de Sandro Rossell cada cop vola més a prop dels despatxos blaugranes.

Una cerveza amb Russel Gómez

Russel Gómez de l'equip BQR en la categoria de 250cc. Nascut l'any 1987 gaudeix d'una experiència molt dilatada en el món de les motos que l'ha permès entrar al mundial de motociclisme.

Durant la última jornada d'entrenaments de pretemporada, el pilot de Barcelona, ha sofert una lesió als dos braços. Aquest contratemps el mantindrà apartat durant els primers Gran Premis.

Abans de res. Com ha anat la operació?

El doctor Mir de la Dexeus m'ha dit que tot anat bé, que reposi i que tingui seny per així no tindre cap recaiguda.
Ara només penso amb la cursa d'Estoril . Si tot va bé debutaré allà. Diuen que és com córrer a Espanya, així que no em puc queixar!



Ver mapa más grande


Que és el primer que vas pensar quan ja estaves al terra?

Estava molt enfadat, per mi, pel meu pare i per tot. Tenia que debutar a una cursa molt especial a Qatar, que era de nit i em feia molta il·lusió. Va ser molt dur per mi. Era un moment molt esperat per tots!

Quina és la teva relació actual amb l'equip?

Els responsables de Blusen s'han mogut i ja tenen el meu substitut en Manuel Hernández. Encara que quan em recuperi tinc la paraula de l'equip que tornaré a córrer amb ells. Tinc una gran relació amb tots, sempre m'han ajudat i estan molt compromesos amb la moto.

En el món del motociclisme sempre parleu d'equip. Com veus el teu equip, el Blusens BQR?

Encara que jo corri sol a la pista, tinc un gran equip a l'esquena, pensa que estem durant molts mesos junts treballant la moto, millorant els nostres temps. Si no tens un bon equip que t'ajudi no pots triomfar en les motos.

El Blusens és un equip privat. Quines diferencies hi ha amb les motos oficials?

Està clar que les oficials sempre tenen el millor material però jo no tinc que fixar-me amb això. Jo estic a un bon equip privat que està a 125cc i 250cc amb una seu a Cardedeu increïble i treballem amb un kit client de la marca Aprilia. Estic molt content per l'ajut que m'estan donant. Els propietaris són joves i tenen la mateixa il·lusió que jo.

Russell tu has passat per totes les modalitats del motor, el teu darrer pas ha estat de Superspot a 250cc. Com t'has preparat per aquest gran repte?

Jo vinc de quedar 2º al campionat d'Espanya de Supersopot i he estat des de molt petit competint. Ara bé el pas a 250cc ha estat el més fort de la meva carrera. La pretemporada ha estat duríssima. Són motos completament diferents, el xassís, el motor, el sistema, inclús he tingut que adaptar la meva conducció. M'he esforçat molt per adaptar-me a la 250cc i cada cop estic més còmode.

Com et planteges el teu debut?

El meu pare i l'equip hem diuen que acabi la carrera. Que ja hi haurà temps per fer bons resultats. A mi em fa molta ràbia, jo sempre m'exigeixo molt, sempre he sortit a guanyar, sempre vull el màxim, però entenc els consells i m'ho prendré amb calma i com diu el meu pare el que importa és acabar la cursa. Tot i que espero donar alguna sorpresa.

Com esperes que sigui la teva experiència personal en el mundial?

Estic molt il·lusionat, compartir graella amb campions del món és increïble, espero aprendre molt al seu cantó. A mi m'agrada molt viatjar i tindré la sort de conèixer llocs espectaculars com Xina. Encara que ja m'han advertit que no tindrem molt de temps per fer turisme. Espero escapar-me alguna vegada.





Professionalment, ja pensant en la competició. Quins objectius t'han marcat l'equip i quines metes personals esperes superar?

L'equip és conscient que no tenim una moto per lluitar per les primeres places, ells sempre em diuen que necessitaríem un podi per augmentar la popularitat de l'equip, encara que és necessitaria una carrera molt boixa per aconseguir-ho. Jo el que tinc que fer es aprendre anar pas per pas, cursa a cursa i lluitar per algun punt.

Per acabar, Russell al Juliol correràs a casa, a Montmeló. Que esperes de la cursa?

Serà un dia molt important per mi. Els meus amics podran veurem en directe, sentiré el calor de la gent i a demés he corregut moltes vegades en aquest circuit, la més important les 24h. Crec que tinc molta experiència a Montmeló i serà una gran oportunitat per fer un bon resultat.

Us deixem amb un vídeo dels entrenaments del pilot barceloní.

Crònica Barça - Manchester. Més que un partit

Barça i Manchester United han empatat a 0 en un match que ha començat amb un penal errat per Cristiano Ronaldo (min.2). Des de llavors i fins al final, han estat els blaugranes els que han estat superiors en joc i ocasions, però no en gols. L’afició a transmès la força que l’equip demanava.

Els carrers plens, de gom a gom. Barcelona està envaïda per anglesos. Càntics de Meeessiiiiii, Meeeessiiiiii responen a la parròquia anglesa. Les cerveses semblen formar part dels carreres de la ciutat, el color verdós del cel fa pensar que es viurà una d’aquelles nits màgiques al Camp Nou, estem davant d’una semifinal de la Champions League, el somni per qualsevol jugador del món.





Feia molt que el Barça no es trobava en una situació tan complicada i l’afició sap de la seva importància en el desenllaç del partit. S’acosta l’hora de la veritat, el camp presenta una de les millors entrades de la temporada i l’himne de la Champions ja sonava. L’afició de peu Baaarça Baaarça Baaarça!!! Els jugador miren la grada orgullosos per haver esperonat a l’afició.

20:45, l’àrbitre xiula, comença el match, els entrenadors presenten unes alineacions milionàries. El nerviosisme s’instal·la a la grada i a la defensa culer. Corner favorable al Manchester, piquen la pilota des de la banda dreta, Ronaldo remata i el central argentí Milito toca la pilota amb les mans. No havien passat ni cinc minuts i Cristiano Ronaldo es disposava a llençar una pena màxima. L’afició no es creu el que veuen el seus ulls, un gol tan d’hora seria un desastre pel resultat de l’eliminatòria. El portuguès, màxim aspirant a guanyar la pilota d’or i la bota d’or d’enguany, no havia fallat cap penal en tota la temporada. L’aficionat xiula amb tantes forces com pot i la pilota surt fora refusada pel pal, Cristiano Ronaldo desaprofita la primera gran oportunitat del partit.

Frank Rijkaard fa espavilar als seus jugadors i els blaugranes, amb Deco i Messi com a novetats en l'onze titular, recuperen la pressió al rival, que els va caracteritza en les èpoques de bonança. Eto’o i la grada pressionaven la sortida de cada pilota anglesa. Semblava que l’esforç començava a tindre recompensa. El barça estava aconseguint el seu principal objectiu, tindre la pilota controlada en tot moment, tot i així els xuts s’estavellaven contra la incommensurable muralla anglesa. Els locals imperen un ritme alt de joc que provoca uns contraatacs diabòlics del Manchester, totes les pilotes passaven per Cristiano que es desesperava per la gran actuació del seu marcador, el campió del món Zambrotta. L’argentí Messi assumeix la responsabilitat, demana pilotes constantment i combina amb facilitat amb Deco una i altre vegada. L’atac dels dos equips no van acabar de trobar el camí d’afusellar la porteria contaria durant el primer temps.

A la segona part als culer se’ls va encoixir el cor amb la jugada més clara del partit. Carrik, sol, escorat a la banda dreta de l’àrea petita xuta contra la xarxa lateral de la porteria defensada per Victor Valdés. La segona part seguia el mateix guió que la primera, amb dos grans diferencies l’oportunitat claríssima de gol de Samuel Eto’o (m.51)i l’entrada d’Henry. Les banquetes es movien, Ferguson i Rikjaard donaven entrada a Nani i Henry tots dos van avivar el perill dels seus equips. El francès va xutar un fort xut amb la seva cama dreta, un d’aquells gols que marcava a l’Arsenal, aquesta vegada Van der Sar va aturar la gran oportunitat del davanter. El partit arribava al seu final i el marcador no es mou. Com tot bon partit els últims minuts del macht són d’alta tensió. Al final 0-0. Un empat que demostra el respecte que es tenen tots dos equips.

Els jugadors del barça parlen de l’empat a 0 amb el manchester aquí.

Per la seva banda el crack portuguès del Manchester parla del penal fallat i veu al Manchester com a preferit per la tornada a Old Trafford.

Crítica de Bloc polític

He escollit el bloc de Guillermo Fernández Vara, president de la “Junta de Extremadura”. El polític escollit ha decidit utilitzar la plataforma blogger. Aquesta opció estableix un aspecte òptim, la possibilitat d’incorporar al bloc totes les eines de la marca google i sobretot destaca per la facilitat d’utilització que distingeix a tots els serveis de la marca.

En quan a la qualitat del disseny, val a dir que es correcte. El color vermell com a bandera, (PSOE), el blanc com a fons donant una sensació suau a l’espai i amb un encapçalament una mica més acurat amb la fotografia del polític en qüestió i un fons en el qual es dedueix un mapa de carreteres de Extremadura. Tanmateix cal esmentar que s’incorpora com a element tipogràfic un icona del seu partit polític.

L’ utilització de links no destaca en aquest bloc. He revisat la gran majoria dels seus articles publicats i hi han menys de deu enllaços, destaco els links a l’entrevista que li va fer el diari Avui, un sobre la comissió que li va entregar un premi al bloc, el bloc d’un company, el link de fedra, panoramio i finalment a eines de google com google maps i google earth. Val a dir que en l’apartat dret del bloc es destaquen uns enllaços a diferents llocs web relacionats amb la seva ideologia. Concretament:

• PSOE Extremadura

• Portal PSOE
  

• iPSOE TVel Socialista

Respecte l’actualització del bloc Fernandez Vara, no manté un ordre cronològic lògic, cada dos o tres dies acostuma a actualitzar. Tot i així hi ha varis espais de dies que no hi han entrades.

La tipologia dels seus post es força variada, incorpora debat polític, temes d’actualitat de la seva carrera política, inquietuds de l’autor i temàtiques socials com els accidents de trànsit.

A part de la mancança de links l’altre gran crítica que es pot fer del bloc és la falta d’us de vídeos, gràfics...,tantes són les opcions que es poden emprar en un espai com aquest que es molt criticable que no hi siguin, únicament incorpora fotografies per complementar els seus escrits. Tanmateix podem entendre el mateix bloc com un element 2.0 però hi falten moltes eines que hi ha disponibles per al servei dels clients del seu bloc. Tot i així hi ha una gran i activa participació de la gent a l’hora de deixar els seus comentaris.

En conclusió s’ha d’esmentar que és un bloc destinat al seu electorat amb una clara vocació de transparència a l’hora d’anunciar les activitats que el polític duu a terme. Està a prop del carrer és el motiu del naixement de l’espai i sense cap dubte ho aconsegueix així ho certifica el premi que ha guanyat enguany. El premi Enrique Padrós al millor bloc polític.

La gran final, 2000€

Els “supporters” del Manchester United y Chelsea que vulguin seguir els seus equips a la final de la Champions League, a Moscu, tindran que fer un gran esforç per pagar els alts preus que s’han establert. El pressupost de l’aficionat ha de diferenciar tres o quatres apartats. Visat, vol, entrada i hotel, en cas de voler dormir a Moscu. En total uns 2000€.

La polèmica va sorgir quan el govern rus va declarar l’obligació de tramitar un visat per poder entrar al país. Això va provocar que el gestionament d’entrades per la final es veies alterada. Paral·lelament a causa del cas Alexander Litvinenko s’ha declarat segons fons oficials que el preu del visat augmenta un 50%. Duncan Daso, seguidor del Manchester declara que és una “vergonya, encara ens volen exprimir mes diners”.

Els 50.000 aficionats anglesos que es preveu viatgin a Moscu hauran d’afrontar una despesa molt important. Els preus dels viatges Londres – Moscu oscil·len entre els 600€ i 700€ segons l’empresa E-dreams. En cas que els “supporters” decideixin fer nit a la capital rusa per celebrar el triomf o per pair la derrota hauran d’abonar, a causa de la poca disponibilitat, entre 1000 i 2000€ per habitació. Segons les fonts que s’han consultat es molt complicat trobar habitació a hores d’ara a Moscu per la nit del 21 de maig, per aquest motiu la majoria d’aficionats decidiran tornar a Anglaterra la mateixa nit del gran esdeveniment futbolístic.

L’entrada al Estadi Olímpic Luzhniki, on es celebra la gran final oscil·la entre 80€ i 300€, depenent de la zona escollida.

La UEFA ha volgut donar l’oportunitat a Rússia de participar activament a la Champions League per augmentar la popularitat de la competició al país però sembla ser que l’aficionat anglès no està del tot satisfet amb les gestions del polèmic president de la UEFA, Michel Platini.

S'adjunta mapa de l'Estadi Olímpic Luzhniki

Ver mapa más grande

Opinió: Trontolla el PP

“No tengo intención de presentar mi candidatura ni la he tenido nunca”, Esperanza Aguirre. Sembla que les aigües al PP s’han calmat, La Presidenta de Comunitat de Madrid decideix no presentà la seva candidatura al congres del PP en el que s’escollirà el seu nou líder. El combat entre Rajoy i Aguirre s’ha suspès, la Presidenta no ha volgut emprar una guerra que si mes no faria trontollar la estructura del Partit Popular. A tot això Rajoy guanya per fi una partida, després de dos eleccions perdudes davant del carismàtic Zapatero, el líder del PP surt reforçat d’aquest “pique” dins i fora del partit. Tanmateix si Rajoy surt seleccionat en el congres del PP es podrà “semi-oblidar” que va ser escollit per Aznar per presidir el PP.

Tot i la pèrdua d’influències polítiques d’Aguirre, Mariano Rajoy ha donat la volta a la truita. Semblava que líder del PP obria les portes al seu “rival intern” per abandonar el PP i així poder començar un nou camí polític. Conscient del que pot proporcionar Aguirre a Rajoy declara que: Jamás se me ha pasado por la cabeza que Aguirre pueda estar en otro partido”. Sembla que de moment bé no hi haurà revolució al PP, si més no, no serà pública.

Com hauran vist els socialistes aquest estira i arronsa? Es possible que Zapatero patis per la victòria d’Aguirre? Es veu molt per sobre de Rajoy? Les dos eleccions guanyades per Zapatero donen peu a pensar que el President del Govern sap quines cartes te que utilitzar per guanyar a Rajoy, en canvi contra Aguirre la cosa podria canviar, seria prou interessant veure debatre a ZP amb Aguirre per a la presidència.

La política segueix com sempre. Un diu una cosa, l’altre amaga i dissimulant ataca i com acaba tot? Doncs amb una pau que no se la creu ningú. El PP te problemes interns primer va ser Gallardón, per un moment semblava que l’alcalde de Madrid estava sol en el món, ara toca Aguirre. Possiblement això és el que necessita aquest partit polític, un canvi, apartar-se una mica de les seves idees, donar un toc diferent a la seva estratègia. Si segueixen igual, mantindran els vots del seus fidels però tornaran a perdre a no ser que hi hagi un fort daltavall al PSOE o a España. De moment el que tenen són quatre llargs anys de desert a l’oposició.