martes, 22 de abril de 2008

Opinió: Trontolla el PP

“No tengo intención de presentar mi candidatura ni la he tenido nunca”, Esperanza Aguirre. Sembla que les aigües al PP s’han calmat, La Presidenta de Comunitat de Madrid decideix no presentà la seva candidatura al congres del PP en el que s’escollirà el seu nou líder. El combat entre Rajoy i Aguirre s’ha suspès, la Presidenta no ha volgut emprar una guerra que si mes no faria trontollar la estructura del Partit Popular. A tot això Rajoy guanya per fi una partida, després de dos eleccions perdudes davant del carismàtic Zapatero, el líder del PP surt reforçat d’aquest “pique” dins i fora del partit. Tanmateix si Rajoy surt seleccionat en el congres del PP es podrà “semi-oblidar” que va ser escollit per Aznar per presidir el PP.


Tot i la pèrdua d’influències polítiques d’Aguirre, Mariano Rajoy ha donat la volta a la truita. Semblava que líder del PP obria les portes al seu “rival intern” per abandonar el PP i així poder començar un nou camí polític. Conscient del que pot proporcionar Aguirre a Rajoy declara que: Jamás se me ha pasado por la cabeza que Aguirre pueda estar en otro partido”. Sembla que de moment bé no hi haurà revolució al PP, si més no, no serà pública.


Com hauran vist els socialistes aquest estira i arronsa? Es possible que Zapatero patis per la victòria d’Aguirre? Es veu molt per sobre de Rajoy? Les dos eleccions guanyades per Zapatero donen peu a pensar que el President del Govern sap quines cartes te que utilitzar per guanyar a Rajoy, en canvi contra Aguirre la cosa podria canviar, seria prou interessant veure debatre a ZP amb Aguirre per a la presidència.


La política segueix com sempre. Un diu una cosa, l’altre amaga i dissimulant ataca i com acaba tot? Doncs amb una pau que no se la creu ningú. El PP te problemes interns primer va ser Gallardón, per un moment semblava que l’alcalde de Madrid estava sol en el món, ara toca Aguirre. Possiblement això és el que necessita aquest partit polític, un canvi, apartar-se una mica de les seves idees, donar un toc diferent a la seva estratègia. Si segueixen igual, mantindran els vots del seus fidels però tornaran a perdre a no ser que hi hagi un fort daltavall al PSOE o a España. De moment el que tenen són quatre llargs anys de desert a l’oposició.

No hay comentarios: