miércoles, 21 de mayo de 2008

Crònica Barça - Manchester. Més que un partit

Barça i Manchester United han empatat a 0 en un match que ha començat amb un penal errat per Cristiano Ronaldo (min.2). Des de llavors i fins al final, han estat els blaugranes els que han estat superiors en joc i ocasions, però no en gols. L’afició a transmès la força que l’equip demanava.



Els carrers plens, de gom a gom. Barcelona està envaïda per anglesos. Càntics de Meeessiiiiii, Meeeessiiiiii responen a la parròquia anglesa. Les cerveses semblen formar part dels carreres de la ciutat, el color verdós del cel fa pensar que es viurà una d’aquelles nits màgiques al Camp Nou, estem davant d’una semifinal de la Champions League, el somni per qualsevol jugador del món.





Feia molt que el Barça no es trobava en una situació tan complicada i l’afició sap de la seva importància en el desenllaç del partit. S’acosta l’hora de la veritat, el camp presenta una de les millors entrades de la temporada i l’himne de la Champions ja sonava. L’afició de peu Baaarça Baaarça Baaarça!!! Els jugador miren la grada orgullosos per haver esperonat a l’afició.




20:45, l’àrbitre xiula, comença el match, els entrenadors presenten unes alineacions milionàries. El nerviosisme s’instal·la a la grada i a la defensa culer. Corner favorable al Manchester, piquen la pilota des de la banda dreta, Ronaldo remata i el central argentí Milito toca la pilota amb les mans. No havien passat ni cinc minuts i Cristiano Ronaldo es disposava a llençar una pena màxima. L’afició no es creu el que veuen el seus ulls, un gol tan d’hora seria un desastre pel resultat de l’eliminatòria. El portuguès, màxim aspirant a guanyar la pilota d’or i la bota d’or d’enguany, no havia fallat cap penal en tota la temporada. L’aficionat xiula amb tantes forces com pot i la pilota surt fora refusada pel pal, Cristiano Ronaldo desaprofita la primera gran oportunitat del partit.




Frank Rijkaard fa espavilar als seus jugadors i els blaugranes, amb Deco i Messi com a novetats en l'onze titular, recuperen la pressió al rival, que els va caracteritza en les èpoques de bonança. Eto’o i la grada pressionaven la sortida de cada pilota anglesa. Semblava que l’esforç començava a tindre recompensa. El barça estava aconseguint el seu principal objectiu, tindre la pilota controlada en tot moment, tot i així els xuts s’estavellaven contra la incommensurable muralla anglesa. Els locals imperen un ritme alt de joc que provoca uns contraatacs diabòlics del Manchester, totes les pilotes passaven per Cristiano que es desesperava per la gran actuació del seu marcador, el campió del món Zambrotta. L’argentí Messi assumeix la responsabilitat, demana pilotes constantment i combina amb facilitat amb Deco una i altre vegada. L’atac dels dos equips no van acabar de trobar el camí d’afusellar la porteria contaria durant el primer temps.

A la segona part als culer se’ls va encoixir el cor amb la jugada més clara del partit. Carrik, sol, escorat a la banda dreta de l’àrea petita xuta contra la xarxa lateral de la porteria defensada per Victor Valdés. La segona part seguia el mateix guió que la primera, amb dos grans diferencies l’oportunitat claríssima de gol de Samuel Eto’o (m.51)i l’entrada d’Henry. Les banquetes es movien, Ferguson i Rikjaard donaven entrada a Nani i Henry tots dos van avivar el perill dels seus equips. El francès va xutar un fort xut amb la seva cama dreta, un d’aquells gols que marcava a l’Arsenal, aquesta vegada Van der Sar va aturar la gran oportunitat del davanter. El partit arribava al seu final i el marcador no es mou. Com tot bon partit els últims minuts del macht són d’alta tensió. Al final 0-0. Un empat que demostra el respecte que es tenen tots dos equips.

Els jugadors del barça parlen de l’empat a 0 amb el manchester aquí.

Per la seva banda el crack portuguès del Manchester parla del penal fallat i veu al Manchester com a preferit per la tornada a Old Trafford.




No hay comentarios: